Un es dona smpre compte de les coses que més l'importen o més aprecia quan aquestes s'allunyen, quan notes que comensen a no ser-hi. No es un adeu ja ho se però acostumat a abrasarte cada dia, a veure el teu somriure, com els teu ulls xoquen amb el meus i et quedes miran-los tenint jo que apartar la mirada, com mulles els teus llavis amb la llengua, com et poses delicadament el cabell redera l'orella, en fi cada gest teu,cada paraula que sols dir en alguns moments...

Seran dies llargs,amb nits curtes o dies curts amb nits llargues per el meu horari pero tot sera menys sense tu...cap dels meus somrires els seguira un rialla ni cap llagrima els seguira un crit de dolor, amb aixo hem refereixo que sense tu hem faltara un tros de mi i no podre ser jo complert fins que no tornis...